LA HISTÒRIA DELS MOROS I CRISTIANS DE LA VILA D'ALZIRA
2001 - 2002 - 2003 - 2004 - 2005 - 2006 - 2007 - 2008 - 2009 - 2010 - 2011
1.- LA FESTA DE MOROS
Tota aquella festa que se celebra a la nostra Comunitat, té un interés des de diversos punts, cultural, de Tradicions, Gastronòmic, etc. És per això que les Festes, bé siguen les Falles, les Fogueres, les Gaiates o la Tomatina... i com no el Moros i Cristians, tenen en el seu fons un sentit cultural i històric. En el cas de la festa del Moros i Cristians, l'interès que prevaleix principalment és l'Històric, ja que es recorda el fet que la Península Ibèrica va ser conquerida per l'Imperi Musulmà durant molts anys. Però que sobretot era un poble que ens va deixar gran part del seu llegat cultural i de recursos, des del sistema de regadiu, els cultius autòctons, les construccions arquitectòniques, la sapiència de les seues lletres o els avanços de la medicina que en aquella època foren molt importants. Són molts els aspectes d'esta cultura que deixaren empremta al seu pas per la Península i a la València i a la ciutat d'Alzira.
També és cert que algun aspecte negatiu tenien com el caràcter guerrer. No entraren a la Península en bona voluntat, sinó per la força, conquerint les poblacions i ciutats. Els anys que estigueren a la Península construïren temples com Mesquites, Ermites, edificis de govern, Palaus però també altres de tipus militar com Torres de vigilància, Fortaleses i Muralles defensives com les de la Ciutat d'Alzira.
D'esta última vessant naixen les festes de Moros i Cristians. Es recorden les disputes bèl·liques entre els dos bàndols: Moro i Cristià, durant la època de la Reconquesta. És per això que pensàrem que a la ciutat d'Alzira calia recuperar este episodi històric. La satisfacció nostra esdevingué en comprovar que a la nostra Vila no hi hagué batalla entre els dos bàndols.
2.- ORÍGENS DE LA FESTA DELS MOROS DE LA VILA D'ALZIRA
Alzira ha tingut moments puntuals on ha aparegut una representació de Moros i Cristians fins i tot al segle XIX: en 1887 , durant la baixada de la Verge del Lluch des del seu ermitori fins la ciutat, el 5 d'octubre de 1899 , amb ocasió de les festes commemoratives del 3r centenari de la troballa de les relíquies dels Sans Bernat, Maria i Gràcia i el 2n de la veneració de Nostra Senyora del Lluch. Al segle XX, es té constància que el 19 de maig de 1966 es tornà a organitzar en el context dels actes de coronació canònica de la Moreneta. L'organització d'una desfilada per part de les Falles es produeix en 1981 quan els fallers de la plaça de Sant Joan, capitanejats per Salvador Baeza, formaren les filaes Abbassíes. L'últim precedent important ix en 1999 quan, per a les festes de Sant Bernat, un grup de fallers de Camilo Dolz formà una comparsa que va desfilar pels carrers del parc Pere Crespí. El seu capità va ser el desaparegut Rafael Mompó, qui després, com a regidor de festes va donar suport a la nostra festa. El gran treball que hagueren de fer eixe primer any va desanimar a aquell grup i es va perdre eixe intent.
En la dècada dels 90, la Junta Local Fallera Local d'Alzira va proposar que les comissions de la ciutat feren una festa que fomente la germanor entre estes, anomenada el Mig Any Faller, és a dir, la data a partir de la qual, quedaran sis mesos per què se celebren les festes de les Falles a Alzira i a la resta de la Comunitat Valenciana.
En el cas concret del Sector Faller de la Vila, les comissions de la Falla El Mercat, Plaça del Forn, Pere Morell, Av. Luis Suñer i Sant Roc decidiren a finals del segle passat organitzar actes com un concurs d'aeròbic o una exhibició eqüestre.
En 2001 es va pensar que, ja que la ciutat d'Alzira no pot negar la seua descendència àrab, per què no podríem fer una festa de Moros i Cristians com es fa en altres localitats de la Ribera, com ara Vilanova de Castelló (Castelló de la Ribera) i Albalat de la Ribera, i que desde fa 30 anys tenen gran èxit.
Com és conegut per tots, la festa de Moros i Cristians, té el seu àmbit més important a la zona de Alacant. Concretament a Alcoi, Ontinyent, Cocentaina, Elda o Villena entre d'altres. Al Cap i Casal, València, la Falla Conde Altea organitza una ja famosa Parada Mora en Falles mentre que en el 9 d'octubre, les comissions fan una nova desfitlada. A altres zones de la província de València, com són Oliva, Benigànim, també té gran arrel esta festa. Precisament, en esta ultima població, Benigànim, anàrem a informar-nos per dur a terme esta idea de la Festa de Moros i Cristians.
3.- ALZIRA, IL·LUSTRE PASSAT MUSULMÀ
Alzira, joia del Regne de València, va ser sempre apreciada pels diferents governadors i lloada per múltiples poetes. Jaume I després de la conquesta de les Illes Balears (1229 – 1235) començà la reconquesta del regne musulmà de València. Quan El Conqueridor ocupà la ciutat de València a 1238, prengué possessió de les terres fins el límit del Xúquer, firmant una treva amb els musulmans que durà fins el 23 de Desembre de 1243. Al mateix temps els castellans amb el rei Alfons arribaren fins a Múrcia. Els valencians musulmans es trobaren atenallats entre els dos fronts.I complida la data de la treva Jaume I retornà de Catalunya a València per a conquerir tot el regne. Els preparatius assustaren a l’arraez d’Alzira, que abandonà la ciutat junt als seus guerrers refugiant-se a Múrcia.En eixe moment els moradors d’Alzira, trobant-se desemparats, decidiren negociar amb Jaume I el conqueridor, enviant un emissari.
Per això amb pena i dolor, s'entregava rendit, marcant així el seu destí, com a poble en decadència. 
I les terres del Regne àrab de València passaren poc a poc a formar part del d'Aragó.
Uns li juraren obediència, molts d'ells es convertiren i la majoria eixiren al desterrament condemnats.
Com deia Ibn Jafatxa, "plany-te d'ésser lluny d'Al Marg, de l'Al-Kanisia, de l'As-Sat i digues: Ai! Qui farà reviure l'estima que jo tinc per totes estes coses?
_small.jpg)
D'esta història fa molts segles, dels seus vestigis poc guardem però tots en la memòria tindrem, la glòria que fou Alzira.
"L'illa del Xúquer", "La porta del Regne", "La perla més fina", la que sempre serà coneguda pel seu gloriós passat. Per això el sector de la Vila, als peus de les històriques muralles, que envoltaren l'antiga Vila, de la Sucro romana, de l'Al-yazirat Sukr dels àrabs -que vol dir Illa del Devastador-, amb esta ambaixada mora, fent l'entrada commemora este fet tan transcendent, per què sàpiga la gent, que Alzira ciutat fallera, industrial i llauradora, en la seua capital atresora ser sempre capital... i mora.
4.- L'EVOLUCIÓ DE LA FESTA
La Festa dels Moros a Alzira té diversos precedents al llarg dels anys, mai amb continuïtat. En els anys 1980 i 1981 la falla de Sant Joan va organitzar les filaes anomenades Abbasíes. L'últim precedent important ix 1999 quan, per a les festes de Sant Bernat, un grup de persones formà una comparsa que va desfilar pels carrers del Parc Pere Crespí. El seu capità va ser Rafael Mompó. El gran treball que hagueren de fer eixe primer any va desanimar a aquell grup i es va perdre eixe primer intent.
En 2001 el sector faller de la Vila va organitzar la primera Parada Mora pels carrers de La Vila. Desfilaren quatre esquadres composades per un cap de filà i nou components, acompanyats per dos formacions musicals de la banda de la Societat Musical d'Alzira. Obria la Parada Mora un estàndard i un grup de genets amb muntures de doma donaven més colorit a la desfilada. Les ànsies per desfilar els van dur a fer un recorregut extremadament llarg que va recórrer els carrers adjacents entre Luis Suñer y Pere Morell.
El següent any, 2002, s'amplià la desfilada amb un Boat, un grup de ballarines format per xiques de les comissions falleres i un grup de música de dolçainers i percussió. Es duplicà el nombre de genets, formant així dos grups de tres cavalls que completaren les quatre filades que repetiren de l'any anterior i les dos formacions musicals que acompanyen cada dos filades.
_small.jpg)
En l'any 2003, apareix una nova filada, passant a ser cinc. A més, s'incorpora al Boat un xancut vestit de Moro, que representava un Gegant.
Fotos 2004: Olla Moruna - Arcabussada - Entrada Mora
En 2004 s'ampliaren els actes i els dies festius, passant d'un a dos. Dissabte es va fer un sopar de germanor on cuinàrem la que anomenem Olla Moruna. per a tots el assistents, tant membres de l'Associació com aquells que no ho són. L'Olla esta composada per un guisao a base de cigrons, botifarra, cansalada,... Vaja, tot molt musulmà. El diumenge pel matí es va fer la primera despertà amb arcabussos (trabucs). Este acte representa les batalles entre els dos bàndols, en general, ja que a Alzira no hi hagué lluita.
A la desfilada s'incorporaren les dones (mai rebutjades per la nostra Associació), que composaren dos filades -Les de la Vila i Mercateres-. Apareix una altra filada d'hómens (ja en són 6: 2 d'Alborxins, 2 de Mercaters, 1 d'Els de la Vila i 1 de Forners-Sant Roc), el Boat i els genets a cavall amb que es va fer un digne espectacle, reconegut pel nombrós públic que rodejava la desfilada en tot el seu recorregut. Com a principal novetat s'incorpora la figura del Rei En Jaume I, el qual va fer el parlament en les Muralles junt al Càpita Moro pel qual, el 30 de desembre de 1243 la vila d'Alzira passa al regnat cristià.
Des de 2004 els Moros de la Vila s'han consolidat com a Associació Cultural sense ànim de lucre, donada d'alta al Registre General de Associacions de la Generalitat Valenciana així com al Registre Municipal de Associacions d'Alzira amb el numero 146.
Fotos 2005
ntrada siga una festa. El programa d'actes es va ampliar al divendres 30 de setembre, en què es realitzà un sopar i una "Entrada falsa" que servia per fer els últims assajos abans de l'Entrada i per anar entrant en calor. El dissabte es va degustar l'Olla Moruna per després passar-ho molt bé a la discomòbil.
El diumenge 2 d'octubre de 2005 passarà a la història negra de la festa. L'arcabussada resultà una catàstrofe. En primer lloc, la Guàrdia Civil no permetia que els 22 festers inscrits dispararen els trabucs ja que ells sols posseien un llistat amb 13 noms, dels que un no existia...i no era el de José Luis Rodríguez Zapatero, que estava inscrit com a moro (per a sorpresa o indiferència d'alguns a la reunió). Però quan tots els tràmits s'havien soslaiat arribà la comprovació dels trabucs. I ens trobàrem amb la sorpresa que dels 22 trabucs preparats, el trabucaire sols havia dut un amb la llicència corresponent, mentre que la resta no havien passat la inspecció, per la qual cosa li foren requisats. Férem una despertà amb tabal i dolçaina que també s'acabà ràpid perquè tot el grup acompanyà als dotze que havien de testificar i posar una denúncia.
Per fi arribà la vesprada on les xiquetes feren un ball preciós, els cavalls donaven espectacularitat (i perillositat) al recorregut i les comparses desfilaven. Alguns espectadors es pensaven que érem de fora perquè desconeixien que hi havia "moros alzirenys". Però el dia estava gafat i quan arribà el moment del parlament fallà la instal·lació elèctrica de manera que no es va poder fer. Així, la Vila d'Al-yasirat seguirà sent mora fins 2006.
A l'endemà d'acabar la festa, un grup de fallers de la Malva comunicaren per correu electrònic la seua intenció de formar dos filaes cristianes, una masculina i d'altra femenina, encara que a la fi no es consolidaren. També des de 2005 es disposa d'esta pàgina web que estan llegint: www.morosdelavila.com
Fotos 2006: Olla Moruna - Arcabussada - Entrada Mora
Notícies exercici 2005-06
_small.jpg)
La sexta edició dels Moros de la Vila d'Alzira va resultar tot un èxit. Així ho expressà el president de l'associació, Fernando Vera. “Tot el que estava en les nostres mans, i el que no, ha eixit a la perfecció”. La festa dels Moros de la Vila començà el dissabte amb el sopar, conegut com l'Olla Moruna. Més de 200 comensals van compartir taula als peus de les Muralles del parc d'Aràbia Saudita.
El matí dominical ja auspiciava el que seria un dia de sol radiant i acaloradora calor. Els arcabussos van trencar el el seu de més de u. Ja a la vesprada, els carrers de Sant Roc, Major Santa Caterina i Faustí Blasco, abarrotats de públic, van vore desfilar per primera vegada les dos esquadres d'Alborxins abillades amb espectaculars trages guerrers de les hosts africanes, popularment conegudes en el món dels Moros i Cristians com a Negres. Obria la comitiva un boat que arribava a la trentena de xiquetes i que precedia a la carrossa de Jaume I. També per primera vegada van desfilar en ella xiquets de molt curta edat, que no podien anar a peu. Mercaters, Forners, Sant Roc i Els de la Vila, acompanyats per les bandes de Pobla Llarga i Benimodo, completaven el centenar de festers que han aconseguit que es consolide esta nova festa a Alzira.
Notícies exercici 2006-07
La festa dels Moros, i ara també Cristians, d'Alzira seguix consolidant-se any a any. El diumenge es va viure l'Entrada més multitudinària de les set edicions realitzades fins ara. La principal novetat va ser la presència, per primera vegada, d'una filà de cristians. Conqueridors –així s'anomena- va escortar el rei en Jaume, junt un “Sant Jordiet” i dos paladins (dos dones sense casc que auxilien el Capità). En dita filà va participar el regidor de festes, Rafa Fita, qui va encarnar la figura de l'emissari del rei en la representació de la presa d' Al-jazzirat .
Per primera vegada va desfilar l'estendard oficial el qual ha sigut apadrinat per l'alcaldessa d'Alzira, Elena Bastides, així com una banda de tambors pertanyent a l'associació, que obria la comitiva. Les xiquetes continuen participant massivament –ja són 50- i van actuar en dos ostentacions que van representar coreografies àrabs i africanes.
Es va recuperar la presència de cinc cavalls que van tornar a desfilar, acompanyat d'un perfecte servici d' arreplega que netejava el recorregut als festers. Després d'ells, Alborxins, Mercaters, Els de la Vila, Forners i Sant Roquers van continuar donant colorit a la desfilada i una banda de tambors d'Almansa, va tancar la comitiva.
Sonora “despertà”
Una altra de les novetats de la present edició ha sigut el retard a les 12 del migdia de l'Arcabussada, que ha sigut seguida per nombre més gran de gent i aplaudida per no convertir-se en una macrodespertà.
Com els bons vins, la festa dels Moros i Cristians d'Alzira continua millorant amb els anys. En la seua octava edició, s'ha ampliat la festa a la nit del divendres amb el pregó que invitava als alzirenys a participar d'estes, les seues festes. A este breu acte va prosseguir una entrada falsa per l'avinguda Luis Suñer fins a les muralles del parc d'Aràbia Saudita.
El dissabte, quasi 400 persones obligaren a ampliar l'espai previst per a degustar l'Olla Moruna, una cita ja de compliment obligatori on concorren cada vegada més comensals. Festers de la Comparsa Alfárabes de Castelló de la Ribera i Cavallers de les Cent Piques de Picassent, així com la Fallera Major d'Alzira, Carla Esparza, van compartir taula i mantel.
Després de l'esmorzar de bans, el diumenge va quedar trencat al migdia amb l'estrèpit de 20 arcabussos, dirigits pel cap de guerrilles, Antonio Martínez, que van omplir de pólvora els carrers de la Vila. En el menjar de germandat els caps de totes les esquadres van rebre la insígnia de l'associació i el president, Fernando Vera, la del bàndol cristià (una clau, símbol d'Alzira). A més, es va presentar la Na Violant d'Hongria –la segona esposa de Jaume I- 2008, Aida Moscardo Marrahí, de la Filà Conqueridors.
Una altra de les novetats va ser l'entrada de Bandes acompanyades pel cap de cada filà, la qual va ser oberta per primera vegada per l'acabada de crear banda de tambors de batalla del bàndol cristià.
Les Filaes Alborxins i Conqueridors van ostentar en esta edició el càrrec d'Esquadres d'Honor i van tancar la desfilada abillades amb uns trages especials. Cada trage de Conqueridors pesava 42 quilos.
Zancuts, cavalls, el boat tribal africà, les bandes de tambors i música de Pobla Llarga, Benimodo, l'Olleria i Alzira s'entremesclaven amb els Mercaders, Els homes i dones de la Vila i els Alborxins. A continuació van desfilar les filaes cristianes de Creuats, Riberencs i Templaris, estos últims escortant el rei Jaume I. Amb l'entrega de la ciutat al Conqueridor, es va tancar un nou any.
Per al pròxim està prevista la incorporació de tres files femenines més, una d'Amazones i dos de Contrabandistes, amb la qual cosa s'elevaria el nombre total a 13.
Entrada cristiana Entrada mora
Fotos: Entrada falsa - Entrada cristiana - Entrada mora - Arcabussada
Vídeos: Entrada Falsa - Abans de l'entrada - Entrada Cristiana - Entrada Mora -
Arcabussada - Dinar de germanor - Programa Libertad digital
En 2009 l'Associació actualitzà el seus estatuts, per tal d'incloure al Bàndol Cristià de la festa passant a denominar-se Associació Cultural Moros i Cristians “La Vila d'Alzira”. Com a variant, es va decidir passar l'entrada a dissabte i fer l'entrada falsa el divendres. El canvi de dates no va afectar en l'acollida que any rere any té la festa dels Moros i Cristians de la Vila d'Alzira. Milers de persones van omplir els carrers Sants Roc, Major Santa Caterina i Faustí Blasco per a acollir el pas de les cada vegada majors hosts cristianes i mores. La principal novetat de la novena edició va ser la presència d'un boat d'amazones cristianes i les filaes de Contrabandistes i Bandoleres que van donar colorit –i aire- amb els seus enormes ventalls. Després d'elles, les escortaven els Conqueridors, Creuats riberencs i Templaris, que van exercir d'esquadra d'honor. La figura de na Violant d'Hongria –Esposa del rei en Jaume- es consolida i va ser encarnada per Ana Belén Aliño Tur. El bàndol moro l'obrien els espectaculars trages de lleones que portaven Les de la Vila. Després dels de la Vila i Mercaders, es va estrenar la nova filà de Les Granotes –formada a la barriada dels Basses, zona anomenada així perquè durant qualsevol crescuda del riu, s'inundava- que precedien a l'esquadra d'honor, Alí Ben Bufat.
La tradicional Olla Moruna va tornar a ser degustada per més de 400 comensals a pesar que també es va avançar un dia la seua realització. Prèviament, les filaes van realitzar l'entrada falsa per l'avinguda Luis Suñer. La comparsa Alfàrabs de Vilanova de Castelló va participar com a convidada.
El diumenge es va aportar una altra novetat a la festa. Els “trabucaires” van fer un parada en l'arcabussada per a retre homenatge a l'acabada d'anomenar patrona de la festa, Santa Caterina (“Que es va convertir al cristianisme i va matar son pare moro amb un ganivet d'or”). A les portes de l'església, la comitiva va rebre del rector, Enrique Masià, una estampa de la santa i na Violant va entregar un ram de flors com a agraïment per la seua protecció en la conquista pacífica d'Alzira.
En el menjar de germandat es va homenatjar Antonio Ripoll, David Mercado, cap de Conqueridors, per ser un dels fundadors del bàndol cristià junt amb Bernat Iborra i Juan Ortega. Alí Ben Bufat va retre homenatge a qui va ser el seu cap, Voro Boluda.
Fotos de Toni Gordó: Entrada de bandes - Entrada Mora - Entrada Cristiana - Arcabussada - Fotos de Víctor Balaguer
2010 va ser un altre any clau en la festa. Les filaes d'honor –que en els anteriors anys tancaven l'entrada i es diferenciaven vestint un trage especial- foren substituïdes per la capitania i sultania, respectivament. José Lorenzo Arribas, de la filà Creuats Riberencs i David Chordà, de Mercaders ostentaren el càrrec. Altra de les novetats fou la figura del pregoner i l'elegit fou el popular locutor Julio Tormo. A més s'organitzà el primer concurs de cartells que fou guanyat per la dissenyadora d'Ador (La Safor), Cristina Martínez. El 2 de setembre es va desvelar el nom de la guanyadora abans de la també primera presentació de càrrecs. L'humorista Xavi Castillo va omplir de gom a gom el Casal Fester, amb més de 1.100 espectadors, el que va suposar uns suculents ingressos per a les capitanies. El 23 de setembre es va presentar altra novetat, el llibre de l'associació que resumia els nou anys de festa, es va projectar el vídeo resum de la història de l'associació i es va inaugurar l'exposició de trages i cartells al Museu Municipal (Muma).
La presència del pregoner, Julio Tormo, va suposar un gran recolzament a l'acte del pregó i l'entrada falsa perquè assistí un alt nombre d'espectadors.
La Vila va estar ambientada durant el cap de setmana pel primer Mercat Medieval.
Dissabte a les 12 del migdia, una representació de les filaes mores, cristianes i contrabandistes-bandoleres desfilaran al centre comercial Ribera del Xúquer i a les huit començà l'entrada de caps de filà i bandes de música des de la plaça del Mercat. Seguidament començà la millor entrada de Moros i Cristians mai vista a Alzira. Les tropes mores les formaren les filaes de Les Granotes, Alí Ben Bufat, Els i Les de la Vila i Mercaders, que exerceixen la Sultania 2010. El Sultà Moro, David Chordà i Argente, anà acompanyat per les favorites Carmen Mª Ríos Pellicer, Loreto Ríos Petit i Mar Morejón de Girón Albelda, falleres majors d'El Mercat, falla que d'on es va fundar la filà. Una portalada amb dos torres obria la sultania, seguida d'un carro de foc, dos parades de mercat que recordaven el que ha estat present durant segles al casc històric de la Vila, un ballet, un camell, la filà de les de la Vila i l'esquadra especial de Negres Mercaders. La carrossa del sultà tancava el bàndol.
A continuació desfilaren les tropes de Jaume I, encapçalades per les filaes de Contrabandistes, Bandoleres i Conqueridors, que escortaven Jaume I i na Violant d'Hongria, representada per Mª Ángeles Rodríguez. Els Creuats riberencs tancaren la comitiva com a Capitania Cristiana. Obria la capitania el seu nou estendard, un ase, la primera filà infantil, un ballet àrab i cavalls. La carrossa tirada per bous portava el màxim mandatari, José Lorenzo Arribas, acompanyat per la seua dona, Celia Tejada i els seus fills, Lidia i Marc. A la muralla es representà la negociació i entrega d'Al Jazzirat al rei Conqueridor.
El primer any de la segona dècada d'existència començà amb la participació d'un grup de festers al primer encontre juvenil d'associacions organitzat a la plaça Major d'Alzira. Era la manera diferent de promocionar la festa entre els alzirenys que, tot i els deu anys de vida, no saben que existeixen els Moros i Cristians a Alzira. El 25 de novembre va ser nomenat president David Chordà. L'any començà amb la notícia de que Alzicapital patrocinava el primer concurs de música festera, on es premiaria amb 3.000 euros la peça guanyadora. Per primera volta, l'Ajuntament ens va convidar a representar la festa a Fitur, la Fira Internacional de Turisme a Madrid a finals de gener.
El 17 de febrer la directiva es presentà a l'alcaldessa, Elena Bastidas, amb qui acordàrem la cessió del que serà el primer local de l'associació. El 24 del mateix mes tingué lloc el primer acte cultural organitzat per l'associació: una conferència sobre el bandolerisme a la Ribera. L'ambaixador d'Aràbia Saudita, S.A.R. el príncep Saud Bin Naif Bin Abdulaziz Al Saud va enviar carta agraint la fotografia que li va remetre l'associació. L'actor alzireny, Álex Gadea, va acceptar la invitació de ser el pregoner en el començament de les festes. Creàrem la figura del fester col·laborador perquè persones interessades en la festa que no volen desfilar estiguen vinculades pugueren també participar.
L'espectacularitat de l'entrada de l'any anterior va animar uns jóvens festers que crearen la filà Al-Jazirins. Era una doble bona notícia. Incorporació de nous membres (a la fi foren 20 els que s'apuntaren, incrementant el cens en un 15%) i que foren jóvens, trencant la dinàmica de que únicament s'apuntaren festers de més de 40 anys.
Continuàrem amb l'expansió de la festa per altres localitats i diverses filaes participàrem a les entrades de Picassent i el Marítim de València així com el mig any de les recentment creades festes de Carcaixent. El 6 de maig es va presentar el primer concurs de música festera que a la fi s'hagué d'anular per problemes del patrocinador. Seguírem amb la tasca de promoció de la festa participant al lliurament de flors a les verges del Lluch (15 de maig) i de la Murta (5 de juny). El 25 de juny un grup de festers feren una visita a la barriada històrica de la Vila. Altra de les bones notícies de l'exercici fou l'interés que mostraren els membres del Consell de la Joventut per formar una filà cristiana. Era un nou impuls ja que es tractava de jóvens d'entre 20 i 25 anys, reduint l'edat mitjana de l'associació.
L'humorista valencià Xavi Castillo tornà a actuar per a l'associació on estigueren presents 300 persones. El mes previ a la festa va estar carregat de moltes activitats. El 8 de setembre es va comunicar el guanyador del 2n concurs de cartells, que va ser el dissenyador de Vigo, David Pérez Parga. A continuació es va procedir a la presentació de càrrecs. Tots dos actes es realitzaren a l'auditori de la Casa de la Cultura.
Després de passar els dos primers dies de la festa mirant al cel esperant que no ploguera en els dos actes principals, acabàrem la festa amb tot el seu esplendor.
Divendres, l'actor alzireny Álex Gadea va aconseguir omplir amb milers de persones els voltants de les Muralles del Mercat on li mostraren nombroses mostres d'estima. L'alzireny ha conegut l'èxit a la seva terra a través de l'Alqueria Blanca com Diego i a nivell nacional com Tristán i a El secreto de Puente Viejo d'Antena 3. De fet, una fan arribar des de Sitges (Barcelona) per vore el seu ídol. Haver de tornar a Madrid per assajar dissabte un projecte teatral en el qual està immers el va obligar a retirar de seguida, això sí, encara perseguit per admiradores de totes les edats. La naturalitat, senzillesa i accessibilitat de l'actor encantar encara més als seus seguidores. L'estirada del pregoner va propiciar que es realitzés l'Entrada falsa més multitudinària de la curta història alzirenya.
Dissabte patírem dos grans ruixats al llarg del dia però es varen complir les previsions meteorològiques i a l'hora de l'entrada ja no va ploure. En primer lloc eixiren els caps de cada esquadra acompanyats de les bandes de música. Després, arrancà l'entrada amb les filaes de Templaris, que tornaven a la festa després d'un any d'excedència i els Consellers del rei en Jaume, membres del Consell de la Joventut que participaven per primera volta, obriren el bàndol cristià. Els Creuats Riberencs, que ostentaren la capitania l'any passat, seguien el seguici amb un espectacular trage guerrer i a continuació les Bandoleres i Contrabandistes, qui ho seran l'any que ve, acompanyades pels Llauradors de Picassent.
Tancà el bàndol de la Creu una espectacular capitania dels Cavallers Conqueridors del rei en Jaume, preparada durant tot l'últim any en què van recrear una visió particular de la conquesta d'Alzira. El do de gents del capità Bernat Iborra li ha permés comptar amb nombrosos col·lectius que han col·laborat en esta il·lusió, com la comparsa Contrabandistes de Carcaixent o la falla Colmenar. Darrere del nou estendard de la filà, un ramat d'animals era el reflexe dels que portaven els exèrcits, acompanyats per pastors, els quals abastien d'aliment els soldats. El poble pla -format per festeres de l'Alborxí- repartien rotllets de vi. Un ballet de mags i bruixes preparaven un akelarre perquè la lluna no apareguera el dia de la conquesta d'Alzira i la nit fóra el més fosca possible. Els tambors de batalla i una amazona a cavall continuaven la comitiva. Dotze escuts heràldics reflexaven els cognoms dels cavallers Conqueridors. Unes guerreres vingudes de Saxònia -letals assassines en la foscor- ballaven per al capità. Els frares de les esglésies i abadies il·luminaren amb torxes el camí a les muralles. Per si calia entrar en guerra directa, les tropes jaumines disposaven d'un ariet que precedia al rei en Jaume i na Violant d'Hongria -la segona de les diverses esposes que va tindre el Conqueridor-, encarnats per Pasqual Tudela i Mª Ángeles Rodríguez.
L'estendard fundacional i els tambors de la Magdalena d'Alzira precedien la carrossa del capità, Bernat Iborra, qui anà acompanyat de la seua favorita, Roge Ruiz -vinguda exprofesso de Saragossa- i les dos nebodes del capità. Iborra no va utilitzar arma sinó que portava un faisà daurat. Qui fora Na Violant 2009, Ana Belén Aliño, va exercir com a dama de companyia de la favorita. L'ambaixador del capità anava com a cap batedor a lloms d'un cavall avançava l'arribada de l'esquadra Els Dracs de Bellreguard i l'oficial dels Conqueridors, que lluïen un vestit especial de cavalls.
Un ballet egipci animava la transició entre els dos bàndols que obria la filà Mercaders -sultania en l'any anterior, la nova comparsa Al-Jazirins, així com Alborxins, que tornaven a formar filà pròpia, que a més era mixta. El ballet tribal de l'associació avançava la sultania mora, ostentada per Els de la Vila. Tancava la desfilada la carrossa del sultà Ximo Blasco, qui anava acompanyada per la seua favorita Juana García.
Després del tradicional esmorzar de festes, diumenge a les 12, van retrunyir els arcabussos per l'avinguda Luis Suñer i carrers Faustino Blasco i Major Santa Caterina. A l'església, na Violant i les favorites del Sultà i el Capità van oferir a la titular un ramell de flors en agraïment per la protecció en la conquesta pacífica de Algezira.
El dinar de germanor va posar el punt i final a la festivitat on es van fer reconeixements a Concha Vidal, fundadora de la primera filà femenina i Juan Ortega, fundador del bàndol cristià i la filà Conqueridors fa cinc anys.