AMBAIXADA DE LA CONQUESTA D’ALZIRA

Clica ací per llegir el text original del Llibre dels Fets

Narrador	Després de la conquesta de les Illes Balears (entre 1229 i 1235), Jaume I començà la reconquesta del regne musulmà de València. Quan El Conqueridor ocupà la ciutat de València el 1238, prengué possessió de les terres fins el límit del Xúquer, firmant una treva amb els musulmans que durà fins al 23 de Desembre de 1242. Al mateix temps els castellans, amb el rei Alfons al cap, arribaren fins a Múrcia. Els valencians musulmans es trobaren tenallats entre els dos fronts. I complida la data de la treva, Jaume I retornà de Catalunya a València per a conquerir tot el regne. Els preparatius espantaren el Rais d’Alzira, que abandonà la ciutat junt als seus guerrers i es va refugiar a Múrcia. En eixe moment els moradors d’Alzira, trobant-se desemparats, decidiren negociar amb Jaume I el Conqueridor, enviant un emissari.
Soldat cristià	Senyor, un emissari d’Alzira ha vingut presurós, ha parlamentar amb vos portant-vos un missatge.
Jaume I	Feu-lo passar sense mes dilació!! doncs la tropa està preparada i en esta ocasió, no sé perquè, tinc un bon pressentiment, que en arribar el moment, tindrem d’Alzira la seua rendició.
Soldat cristià	En eixe cas… el faig passar perquè escolteu el seu missatge? Ha fet un llarg viatge des d’Alzira fins ací. Passant per Algemesí, Benifaió i Catarroja, Massanassa i Alfafar fins a València aplegar passant també per Paiporta. I tocant ben fort a la porta!!
Jaume I	Feu-lo passar d’immediat!!! Dialogant és la millor manera de tancar prompte un tracte que siga beneficiós per a tots. I els alzirenys s’alegraran, si no han de lluitar. Sempre serà millor parlamentar que les armes i la batalla, ja que per tindre Alzira muralla la conquesta serà més costosa. Que passe i que parle!! I ja vorem com queda la cosa…
Moro	Senyor, Alzira és un lloc bo i honrat, dels millors del Regne de València; les seues terres són per excel·lència… unes hortes de trellat ! El Xúquer amb bondat les rega sempre amb plenitud, donant-nos riquesa… i algun que altre disgust i fruits de molt bona qualitat. I si vosté ho vol, amb un somriure, a vosaltres ens entreguem, però, deixeu que ací ens quedem per a treballar i viure.
Jaume I	Ens complau molt les paraules que heu dit. Nosaltres vos deixarem quedar-vos a Alzira; poble que este rei molt admira per fermós, cordial i bonic. Però vos demanem la possessió de la torre que està front a la porta de València, ja que és la millor per excel·lència per a rebre a tota la guarnició.
Moro	Prendrem els acords i vos contestarem, paraula!! perquè Senyor, jo del poble sóc portaveu i no vull posar damunt la taula este compromís que Vos ens demaneu.
Jaume I	I quan serà la resposta ? El temps és important, ja que heu d’anar pensant que el final de la treva s’acosta.
Moro	D’ací a tres dies si vos sembla bé, perquè pel que jo sé, el poble sencer està pendent d’escoltar el vostre missatge. Hauré de fer a Alzira viatge i saber què opina la gent.
Jaume I	Em done per satisfet i ací a València vos espere, esperant que aneu com un coet i que vos acompanye la Mare de Déu i Sant Pere.
Narrador	Passaren els tres dies i l’emissari portà la resposta que els hòmens més savis d’Al-Jazirat li donaren.
Moro	Ja estic ací una altra vegada portant-vos la contestació, Senyor; vos donarem la Torre Major que està a prop del Pont de la Calçada. La que vos ens demanà quan l’altre dia vàreu vindre; que per ser la major déu tindre d’alçària cent colzes i una mà.
Jaume I	Em complau molt la vostra resposta ja que facilita la nostra empresa, i espere no trobar cap sorpresa quan entrem per eixa porta. Nosaltres vos volem i vos farem el bé; no com altres que jo sé, que conquesten per la força.
Narrador	I prengueren els acords, firmant les cartes dels Furs i Costums, que tenien en temps dels almohades.
Jaume I	Jo, Jaume I, accepte respectar els béns, propietats i residències dels musulmans alzirenys, el dret d’asil, i també que pugueu celebrar el culte musulmà en les vostres mesquites.
Moro	Nosaltres, els musulmans alzirenys, ens comprometem a entregar-vos part de la fortalesa, a jurar-vos fidelitat sobre l’Alcorà i a pagar el mateix impost que abans cobrava el Rais.
Jaume I	Quan tindreu la torre a punt per entregar-la ?
Moro	D’ací a cinc dies podeu vindre a cobrar-la.
Jaume I	En cinc dies allí estarem, però feu eixir als vells de tot el poble perquè juren fidelitat i lleialtat al Rei i els nostres hòmens.
Narrador	Passaren els cinc dies i a la ciutat aplegà el Rei i els seus vassalls.
Moro	Ací teniu la torre promesa, i el poble sencer ha eixit per a rebre-vos i jurar-vos com Vos demanàreu.
Jaume I	Alzirenys: Jureu sobre el llibre de l’Alcorà que sereu bons i fidels?
Tots	Sí, jurem!!
Jaume I	Jureu que guardareu el nostre cos i els dels membres dels hòmens que deixem en este lloc?
Tots	Sí, jurem!!
Jaume I	Des d’ací dalt d’esta muralla divisant tant bonic paisatge, prenc cap a València viatge sense lliurar cap batalla. I jo, Jaume I el Conqueridor, Rei d’Aragó, des d’estes muralles proclame que la Pau i la Raó, que la justícia i la concòrdia faran més gran la nostra història si com a poble sempre estem units. I alçant la veu demane tant als moros com als cristians per Alà, per Mahoma o per Déu, que no deixeu mai de ser alzirenys i valencians.
Narrador	D’esta manera Jaume I ocupà Alzira, amb desitjos de pau i concòrdia convivint durant molts anys les dues cultures.

AMBAIXADA FINS L’ANY 2006

Narrador	Jaume I després de la conquesta de les Illes Balears (1229 – 1235) començà la reconquesta del regne musulmà de València. Quan El Conqueridor ocupà la ciutat de València a 1238, prengué possessió de les terres fins el límit del Xúquer, firmant una treva amb els musulmans que durà fins al 23 de Desembre. Al mateix temps els castellans amb el rei Alfons arribaren fins a Múrcia. Els valencians musulmans es trobaren atenallats entre els dos fronts. I complida la data de la treva Jaume I retornà de Catalunya a València per a conquerir tot el regne. Els preparatius assustaren a l’Arraez d’Alzira, que abandonà la ciutat junt als seus guerrers refugiant-se a Múrcia. En eixe moment els moradors d’Alzira, trobant-se desemparats, decidiren negociar amb Jaume I el conqueridor, enviant un emissari.
Moro	Senyor, Alzira és un lloc bo i honrat dels millors del Regne de València; les segues terres són per excel·lència… unes hortes de trellat ! Puix el Xúquer amb bondat les rega sempre amb plenitud, donant-nos abundor … i algun que altre disgust i fruits de molt bona qualitat. I si vostè ho vol ?, amb un somriure a vosaltres ens entreguem, però, deixeu que ací ens quedem per a treballar i viure.
Cristià	Ens complau molt les paraules que heu dit, nosaltres vos deixarem quedar-se a Alzira; poble que este rei molt admira per lo fermós, cordial i bonic. Però vos demanem la possessió de la torre que està front a la porta de València, ja que és la millor per excel·lència per a rebre a tota la guarnició.
Moro	Prendrem els acords i ja vos contestarem, paraula Senyor; puix jo del poble soc portaveu i no vull posar damunt la taula este compromís que Vos ens demaneu.
Cristià	I quan serà la resposta ? Puix el temps és important, ja que tinc que anar pensant que la data de la treva s’acosta.
Moro	D’ací tres dies, si vos pareix be? Puix per lo que jo sé el poble sencer està pendent d’escoltar el vostre missatge; però tindré que fer a Alzira viatge i saber que és lo que opina la gent.
Cristià	Em done per satisfet i ací en València vos espere, esperant que aneu com un coet i que vos acompanye la Mare de Déu i San Pere.
Narrador	Passaren els tres dies i li portà la resposta, que els homens més savis i millors li donaren.
Moro	Ja estic ací altra vegada portant-vos la contestació, Senyor; vos donarem la Torre Major que es prop del Pont de la Calçada. La que vos ens demanà l’altre dia quan vaig vindre; que per ser la major… deu tindre d’alçària … cent colzes i una mà.
Cristià	Em complau molt vostra resposta ja que facilita la nostra empresa, i no ens trobarem cap sorpresa quan entrem per eixa porta. Nosaltres vos volem i vos farem el be; no com altres que jo sé, que conquesten per la força.
Narrador	I prengueren els acords, firmant les cartes dels Furs i Costums, que teníen en temps dels almohades.
Cristià	Jo, Jaume I accepte respectar els bens, propietats i residències dels musulmans alzirenys. També que pugen celebrar el cult musulmà en les vostres mesquites. I el dret d’asil.
Moro	Nosaltres, els musulmans alzirenys, ens comprometem a: Entregar-vos part de la fortalesa A jurar-vos fidelitat sobre el Coran I a pagar el mateix impost que abans cobrava l’Arraez almohade.
Moro	D’ací a cinc dies podeu vindre a cobrar la torre.
Cristià	En cinc dies allí estarem, però feu eixir als vells de tot el poble per a que juren fidelitat i lleialtat al Rei i els nostres homens.
Narrador	Passaren els cinc dies i a la ciutat aplegà el Rei i els seus vassalls.
Moro	Ací tens la torre promesa, i el poble sencer ha eixit per a rebre-vos i jurar-vos … com vos demanà.
Cristià	Alzirenys … Jureu sobre el llibre l’Alcorà que sereu bons i fidels?
Tots	Si jurem.
Cristià	Que guardareu el nostre cos i els membres dels homens que deixem en este lloc?
Tots	Si jurem.
Cristià	D’ací dalt d’esta muralla divisant tant bonic paisatge, prenc cap a València viatge sense lliurar cap batalla. I Jo, Jaume I el Conqueridor, Rei d’Aragó des d’estes muralles proclame que la Pau i la Raó, que la justícia i la concòrdia faran més gran nostra història com a Poble, si sempre estem units. I alçant potent la veu demane tant als moros com als cristians per Alà, per Mahoma o per Déu que no deixeu mai de ser alzirenys i valencians.
Narrador	D’esta manera Jaume I ocupà Alzira, amb desitjos de pau i concòrdia, convivint molt anys les dues cultures.

329 DE COM EL REI INICIÀ TRACTES AMB ELS SARRAÏNS D’ALZIRA

E, al tornar que nós feem, lo rais d’Algezira era exit de la vila per paor de nós que havia; e era-se’n exit bé ab .XXX. cavallers, e anaven-se’n a Múrcia. E romàs lo poder de la vila en los sarraÿns e en lo senyoriu. E enviaren-nos sos missatgers que Algezira era bon loch e honrrat, e dels mellors que fossen en lo regne de València, e, si nós ho volíem, que ells se avenrrien ab nós, nós lexan-los en aquell loch. E a nós plach-nos molt la paraula que·ns enviaren a dir, e dixem-lurs que nós los pendríem a mercé, e que·ls retendríem en aquell loch, e ells que·ns donassen poder d’aquelles torres que són a la porta de València. E ells dixeren que s’acordarien e que·ns respondrien. E nós demanam-lurs quan seria la resposta, e ells dixeren que al tercer dia, e plach-nos molt.

330 DELS PACTES AMB ELS SARRAÏNS D’ALZIRA

E vengueren al tercer dia a nós, a València, dels vells de la vila, dels mellors [que y eren]; e foren .IIII. per tots los altres. E dixeren-nos que·ns darien la torre major qui és prop del pont de la Calçada, que era la porta que nós demanàvem. E nós dixem-lurs que·ns plahia, quan ells tan bé avenien en nostra fazenda, e que·ls amaríem e·ls faríem bé. E faeren ses cartes ab nós com romasessen en Algezira ab aquells [furs e] custums que eren en aquell temps dels almoades, e que poguessen fer lur offici en les mesquites axí com solien, e que tot catiu [sarraý] que vingués en Algezira, que fos forre, e que nós no·l poguéssem cobrar ne null hom per nós. E donaren-nos dia, que a .V. dies vinguéssem emparar la torre. E nos dixem-lurs que y seríem aquell dia, e que feesen exir tots los vells de la vila e l’altre poble e que·ns jurassen feeltat e que serien leyals a nós e als nostres hòmens.

331 DE COM EL REI JAUME PACTÀ LA RENDICIÓ D’ALZIRA

E sobre açò nós vinguem al dia; e exiren a nós tots los vells e juraren sobre·l libre de l’Alcorà que serien a nós bons e leyals, e que guardarien nostre cors e nostres membres e els nostres hòmens que y metríem, qui tinguessen nostre loch. E, quan nós lurs haguem emparada la torre, pregam-los que ells que volguessen que·ns donassen tro a la tercera torre, e nós, que y faríem .I. mur, per ço que els christians no entrassen als sarraïns ne els sarraïns als christians, e que y faríem .I. portella que exiria a la calçada per on entrassen en la vila, e per ço que ells no poguessen dir que dan lurs vingués de part dels christians. E ells dixeren que no·ns podien respondre menys de consell dels altres moros, e que entrò a .V. dies, haüt lo consell, nos respondrien. E nós pregam-ne alguns sarraïns dels majors que u consellassen, e ells dixeren que en tal guisa o farien, que nós ne seríem pagats.

332-333 DE LA RENDICIÓ D’ALZIRA

E, quant vench aquell dia, ells responeren-nos que·ls plaÿa molt, e atorgaren-nos-ho. E feem fer nostre mur entre nós e ells de dues parts; e fo axí lo castell enclòs e enfortit. E axí haguem Algezira, e prenguem les rendes que solia pendre lo rays d’Algezira, ço és, lo senyor.

E, quant vench [aenant tro] a .I. any e .IIII. meses, los moros que tenia l’alcayt de Xàtiva en sa senyoria, ab los moros qui eren de Tous e de Terrabona e de Càrcell, a .I a . cavalcada que feeren companya de don Rodrigo Liçana e almugàvers, e venien-se’n ab ella —e aquella cavalcada no era de la senyoria dels moros que tenia l’alcayt, mas d’altres moros qui guerrejaven en sa senyoria ab nós—, e, ells vinents ab la cavalcada, donaren-lurs salt los moros seus e els cavallers de Xàtiva, e tolgueren-lurs la cavalcada e muls e rocins tro a .V. o a .VI., e mataren-y dos cavalls. E sobre açò féu-nos-ho a saber don Rodrigo Liçana, que aquest mal li havia vengut per l’alcayt de Xàtiva e per son poder. E, quant nós sabem açò, placnos per aquesta raó: car ell nos havia trencada la covinença que havia ab nós, e per açò hav[í]em raó de venir sobre Xàtiva. E, açò oït, venguem-nos-en d’Aragó, on érem, [a València], e de València venguem a Algezira.

FEDERACIÓ DE COMPARSES I FILAES D’ALZIRA

FEDERACIÓ DE MOROS I CRISTIANS D’ALZIRA