PURA SANTACREU
PREGONERA 2019

Nascuda al si de la Vila d'Alzira en 1958, dedica tots els seus esforços al treball d'ensenyar i preservar el Valencià. Des de les classes, des de les col·laboracions amb organismes públics, des de les publicacions i des de qualsevol angle possible. Professora catedràtica de secundària treballava diàriament a l'IES Rei en Jaume d'Alzira des de fa més de 30 anys on exercí els càrrecs de tutora, Cap de Departament, Cap d'Estudis i Vicedirectora. A més a més ha estat professora associada al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València. Màster en Assessoria Lingüística i Cultura Literària, imparteix cursos de formació en Valencià per a llicenciats. Forma part de l'equip de coordinació de les proves de Valencià de la Universitat de València: Olimpíada Literària i de la trobada de lectura Diàleg entre l'escriptor i els joves lectors. Autora de llibres de text a les editorials Voramar, Anaya i SM. Vinculada a la Junta Qualificadora de Coneixements en Valencià com a examinadora des de fa més 20, últimament ha estat secretària i organitzadora de la seu d'Alzira junt a Immaculada Cerdà. Becada i col·laboradora en l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en el tema dels topònims i el seu ensenyament i en el nou mapa cartogràfic que s'està elaborant. Participant activa en el programa de Voluntariat Lingüístic d'Escola Valenciana i autora del llibre que s'usa en aquests encontres d'aprenents. Membre del Grup de Debat per la Igualtat d'Alzira forma part de les activitats d'escriptura, tant en el concurs escolar de Contes per la Igualtat com en el de Microrelats per a gent adulta, a més de participar en diferents activitats totes elles amb la finalitat de visibilitzar les dones i el seu treball.

A més participa amb l'Ajuntament d'Alzira des de diferents regidories, en Cultura amb la creació de rutes i guies didàctiques per a dotat de recursos docents el paratge de la Murta i la Ruta dels Monestirs. En Serveis Socials i Igualtat amb la preparació i participació en el club de lectura Amb ulleres lila . En Educació preparant tallers per als escolars per a celebrar el dia de les llengües maternes. Col·labora en l'edició dels llibres de falla de diferents comissions amb articles de divulgació d'història local, llengua i literatura sempre amb l'objectiu de donar a conèixer i fer possible viure en VALENCIÀ.

 

MORES I CRISTIANES

Molt bona nit, salutacions cordials a totes les persones que han vingut a l’acte inaugural de les festes de moros i cristians de la Vila. Salutacions també a les que volien vindre i no han pogut i en general a totes les persones que volen participar de la festa.
Salutacions a les autoritats que ens acompanyen i ens han acompanyat: l’alcalde Diego Gomez, regidors i regidores i membres de la corporació municipal.
Salutacions als qui formen part de la festa, President Paco Chillaron, Sultà Voro Boluda, Na Violant, Marian Sanz; Caps d’esquadra... filaes d’Alzira,amics, amigues, coneguts, conegudes i suport familiar. Gràcies!

Fa unes setmanes que em van acomboiar en tota aquesta festa, i com soc molt de participar i col·laborar (ací podeu entendre que m’apunte a un bombardeig) ací em teniu. I la veritat, em senc molt ben acollida i una més de la festa. El meu agraïment també per a totes les persones que
m’ajuden constantment, sobretot Isa, Isa Zanon, autèntica ànima de la festa. Iniciem una festa esplendorosa, una festa de colors i vestits cridaners amb carrers engalanats per la gent que la viu;una festa de música, d’art i cultura i d’història arrelada en la terra; una festa de cercaviles que omplin la ciutat amb uns sons rítmics que acaronen l’oïda i altres atronadors que recorden antigues batalles. Una joia de festa que obri la tardor amb tantes sensacions alegres com els gínjols contents de la dita popular. Amb tantes sensacions diferents com penjolls de raïm hi ha a les vinyes esperant a fer-se immortals convertits en vi. Tantes sensacions com grans rojos tenen les magranes madurades per la lluna i que oferim a les deesses protectores. Tantes sensacions com sorolles hi havia a l’entrada de molts dels nostres horts, ja desapareguts els fruits i els horts. Les recordeu? Fruites que perduren, que es transformen o que es perden en la memòria com tantes coses. Una tardor de records de llargues batalles i conquestes, de reis i reines que d’alguna manera s’han quedat entre nosaltres i que intentaré que se queden en les vostres memòries conservades en mites i llegendes perquè les conteu i les viviu adaptant-les com els fruits que nomenàvem abans i així visquen en companyia nostra amb l’AIFOD, o l’ordinador o qualsevol dels nous artefactes que usem a diari.
Vos parlaré de DONES, dones mores i dones cristianes, o de dones cristianes i dones mores, si preferiu! Sí, de Dones en majúscula des de la festa perquè elles son el Motor i la vida, les que transmeten amor i passió en el dia a dia. I parlaré de la llengua, de la terra, de les tradicions que
son transmeses per les dones i de les llegendes que han generat.

Recordeu? A la infantesa molts descobrírem mons màgics amb les figures dels avis, Escolteu com ho hem viscut a casa, com ho recorden els nets dels meus pares: ...segueixen el iaio com cada vesprada a la recerca d'aventures, descobrint, sense adonar-se'n, l'origen d'un petit país, d'una terra: la seua terra. Berenant com cada vesprada, móres i taronges xupladores adobades amb la dolça llengua de les històries sense final de la iaia.

Marcel Santacreu, poemari El camí de la derrota

La llengua i la terra són les meues passions com saben les persones que em coneixen i patixen! I sabeu com s’ajunten? Amb els topònims (els noms de lloc). Els topònims formen el paisatge i el fan nostre: la muntanya de totes les dies, el riu que ens acompanya, o la ciutat que ens ha vist nàixer i que estimem per damunt de totes les altres i que emmarquen la nostra vida col·lectiva. Aquests noms són el testimoni d’una manera de viure per què els nostres avantpassats posaren noms als llocs que conquerien i habitaven i, són aquells noms els que ens parlen de la nostra història. Per això els haurem de considerar el nostre passat i el nostre futur. En definitiva els topònims formen part del nostre patrimoni lingüístic, històric i cultural.

Però, anem més enllà. Les paraules que definixen el nostre entorn tenen gènere, masculí i femení, clar està! I hui ens detindrem a pensar un poc en les paraules de gènere femení i els donarem l’ús i la importància que tenen. Per exemple, comencem escoltant-ne unes quantes. Penseu si les gasteu o no, si les coneixeu, si sabeu ben bé què signifiquen... pedra, arena, roca, muntanya, cimera, lloma, duna, serra, carena, serralada, cova, pedrera, plana, vall, tolla, clotada, costera, foia, I per quantes d’aquestes altres passeu tots els dies: Materna, les Barraques, la sèquia mare, la Ratlla, l’Alquerieta, la Solana, Mulata, les Valletes, la Murta, l’avinguda, les Agulles...

Perdoneu tantes paraules, però em perd la tasca de tants anys a l’aula! Amb tot el que vos vaig contant ja sabreu que hui parlarem de llocs i de dones, mores i cristianes, que els han donat nom, i que es remunten a temps remots i llegendaris. Vos portaré de viatge per llocs màgics, de llegendes protagonitzades per dones, que perviuen en els topònims, en la cultura popular, en el nostre imaginari col·lectiu. I ho farem per recordar-les amb el compromís de no deixar que es perden ni elles, ni l’espai ni la llegenda. Ací em permetreu el reconeixement als escriptors i escriptores que les novel·len en les seues obres, per la qual cosa estic segura que l’oblit no les cobrirà.

Reconeixement a Enric Valor, Carmelina Sánches-Cutillas, Joan Borja, Carme Miquel, Pepa Guardiola, entre d’altres.

Comencem el viatge? No farem els camins dubtosos per la mar del poeta si no les nostres sendes llegendàries. Parlarem de les encantades, de les reines mores, de la Calderona i de la núvia de Navajas. Vos en veniu? ANEM- HI

1.- LA FIGURA DE L’ENCANTADA
Mireu, fixeu-vos bé: deessa, divinitat, fada, reina, maga, donzella, bruixa, encantada. Veieu la progressió? O millor dit, la regressió? Aquests noms indiquen com el desconeixement i el temor al llarg del temps ha generat al voltant de certs llocs de la nostra geografia, espais amb llegendes lligades amb les tradicions, usos i costums que formen part del nostre imaginari comú. Sí, parlem de deesses perquè eren filles de deus, Zeus o Posidó i eren anomenades NIMFES i protegien les persones. O les NÀIADES amb propietats curatives només per beure o banyar-se en les seues aigües. De fades i magues esdevenen bruixes. Fada, del llatí FATUM, destí (enfadat, fatal). La demonització religiosa culmina amb la Inquisició i ja sabeu com les gastaven. Per cert, la paraula bruixa és originària nostra! Modernament aquestes dones d’aigua prenen forma humana amb el nom d’ENCANTADES sobretot a partir de les pintures romàntiques del segle XIX. Les encantades viuen en coves, roques, fonts i llacs. Es dediquen a filar i teixir la vida i el destí de les persones. A les nostres terres la majoria es pentinen, és a dir, filen i trenen els cabells.

Podem trobar llegendes d’Encantades per tot arreu, recordeu que parlem d’espais, a la Font de Montalt (Alcoi, l’Alcoià), el Barranc de l’Encantà (Planes, el Comtat), de la qual parlarem un poc més, l’Encantada del Cabeçó (l’Alacantí), i la del Desert de les Palmes (la Plana Alta). I totes amb trets semblants: una jove amb cabells llargs, la nit màgica de Sant Joan i un espill o pinta i, sobre tot, el secret de la seua existència que proporciona riqueses a qui el guarda i desgràcies a qui el revela. És, per tant, una de les llegendes més arrelades en l'imaginari col·lectiu no sols nostre sinó per tot arreu d’Europa. Cal recordar que les llegendes tenen un origen incert, conten algun fet ocorregut que el temps i la tradició oral han anat canviant.

EL BARRANC DE L’ENCANTADA (Planes, el Comtat)
Podem comentar aquesta llegenda, potser la més coneguda, que situa l’Encantada al Barranc que para a Beniarrés i desemboca al Serpis. Del nom ens diu el botànic Cavanilles: “barranco que la credulidad llamó de la Encantada por la piedra circular de unos cinco pies de diámetro, que en forma de ventana cerrada se ve en la garganta del barranco a 20 pies sobre el nivel ordinario de las aguas.” A més a més, tenim en el mateix lloc la Penya de l’Espill, el Morro de l’Encantà i el Tossal de la Dona. El barranc amaga una llegenda en la qual s'esmenta que hi ha una cova, a la gola del barranc de l'Encantada, on el rei Al Azraq, allà pel segle XIII, va amagar els seus tresors i deixà una jove donzella per a vigilar-los. Aquesta dona segueix vagant per la zona com a fantasma, s’apareix cada 100 anys i pregunta al caminant que li ix al pas si la desitja més a ella o a les joies que porta, la resposta correcta s’amaga en aquests versos. Ateneu que mai no se sap si vos la podeu trobar:

Segons la història relata, i la veritat pot ser, una senyora molt guapa li aparegué a un llenyater. Li ensenyà un collar de plata, amb diamants i robins: “¿què és el que vols, la joia, o t’estimes més a mi?” Li contestà que la joia: “sempre seràs desgraciat, en aquella penya tan alta tinc un palau encantat. Mai seràs ditxós, si m’hagueres volgut a mi la fortuna que hi ha allí haguera segut dels dos” Damunt d’una aura boreal, a l’amanéixer l’aurora, desapareix la senyora i el pobre es queda igual. Miquelet d’Elena (Planes de la Baronia)

La Joanaina
A Teulada es coneix la llegenda de la Joanaina, una mena de dona d’aigua, maga, que s’apareix la nit de Sant Joan a la font de la Jana. Per cert, el nom Jana pot vindre de la deessa Diana. Quan passava un caminant se li pujava a l’esquena i si ell aconseguia carregar el pes fins a l’església del poble sense girar-se a mirar-la podia demanar un desig; si per contra es girava, la Joanaina desapareixia sense concedir-li cap desig. Els que eren beneficiats per la Joanaina havien de tornar dos voltes més a la font com a agraïment.

2.-LA REINA MORA
La Reina Mora és un altre personatge molt important en l'imaginari popular valencià. Reines mores en tenim per tot arreu. Podem dir que fins i tot l’estàtua que coneixem com a Dama d’Elx fou nomenada reina mora també. Donen nom a castells com el d’Alfàndec a la Valldigna que comentarem un poc més; o a racons mariners com els Banys de la Reina a Calp, o del Campello, antigues piscifactories romanes. Reines mores que s’han quedat entre nosaltres per a sempre.

EL CASTELL DE LA REINA MORA (Benifairó de la Valldigna)
Entre nosaltres és molt coneguda la llegenda que envolta el castell d’Alfàndech a Benifairó, les runes del qual són visibles des de la carretera de Tavernes. En peu queda, curiosament, la finestra per on diu la llegenda que es va tirar la reina mora. El castell àrab defenia i protegia les alqueries de la vall. El topònim Reina Mora deriva d’una llegenda generada en temps del mudèjars que relata l’assalt dels cristians al castell. A punt de retre la fortalesa a mans dels cristians, la reina mora que hi vivia, per orgull, no volgué morir a mans de l’enemic i es tirà per la finestra amb el seu fill menut. La reina morí en l’acte, encara que el xiquet hi sobrevisqué.I diu la llegenda que de vegades se sent la veu de la criatura pels voltants.

3.-LA CALDERONA (Horta nord)
La serra Calderona presenta un conjunt muntanyes i moles, trencades per barrancs, valls i colls, que han mantingut un paisatge esquerp, ple d'amagatalls i coves, cosa que va facilitar que fos usada de refugi pels bandolers. Tot i que ha tingut diferents noms és al llarg del segle XX quan es popularitza el de Calderona. Aquest nom tan peculiar prové del temps del rei Felip IV on hi havia a la cort una actriu, María Calderón, de la qual estava enamorada el rei. Ella, pel que es veu, ho estava d’un duc valencià. El rei, en saber que se n’havia anat a vore’l, gelós, va ordenar que la reclogueren en un convent, però en assabentar-se’n la Calderona, com així era coneguda popularment, va fugir cercant refugi a la serra, on diuen que es va posar al capdavant d’una colla de roders i vivia en una cova prop de Sant Esperit anomenada la Cova dels Lladres. Com sempre la llegenda parla de tresors amagats i encara és coneguda ja que quan alguna persona fa un descobriment important se sol dir que “ha trobat l’or de la Calderona”.

4.- EL SALT DE LA NOVIA (Alt Palància)
Lloc de gran bellesa i on podem contemplar l'espectacular cascada del Brazal de 60 m. d'alçada que aboca les seues aigües en aquell paratge entre muntanyes La llegenda local conta que ja fa molts anys, quan les parelles anaven a casar-se havien de passar per una cerimònia per demostrar que es volien de veritat. Cert temps abans d'efectuar el matrimoni havien d'anar al lloc on s'estreny el riu i allà, davant de tots, la núvia havia de creuar d'un salt a la riba oposada, si ho aconseguia era símbol de felicitat per al futur matrimoni i alhora demostrava la seua fidelitat. Però si no ho aconseguia el matrimoni no es celebrava per creure que aquest seria desgraciat i convençuts d'això la parella trencava el compromís.

Un dia molt llunyà dos promesos van acabar tràgicament amb aquest costum. Com sempre la gent esperava el salt amb impaciència; la núvia va prendre impuls per a votar, va perdre peu i va caure dins un remolí del riu. El nuvi es va llançar immediatament al riu per intentar salvar-la. Però, també, es va veure atrapat i desapareixeren els dos engolits per les aigües. Hores després flotaven estretament units els cadàvers d'aquells infeliços nuvis. I a les nits de lluna plena, la remor del riu sembla entonar un cant dolç i trist en el qual es lamenta d'haver donat mort a aquells dos amants que tant es van voler.”

I tants i tants altres llocs com l'avenc de la Donzella a Barx, o la penya del Roser de Biar O la Cova de la dona a l’Albir, o el Barranc de la Manyana d’Antella, o... Haveu vist com tenim el paisatge ple de llegendes, com els noms, les paraules fixen el record, i ens fan sentir part del lloc on vivim? Espere que hajau estar divertits i el missatge vos vaja arribat. Ara, cal reivindicar els topònims com a part de la nostra cultura heretada; mantindré fidelitat als noms que parlen de dones bones, fortes i valentes que feren història i encara perduren en les llegendes. Fixeu-vos en totes elles, mores i cristianes, cristianes i mores que van viure en aquestes terres i no les oblideu mai. I per açò cal, sobre tot, una altra mirada, un altre punt de vista, una perspectiva més integradora... amb ulleres lila!

AMB EL PREGÓ ACABAT
LA FESTA HA COMENÇAT

Isa, Mª Jose, m’acompanyeu?

MOLT BONES FESTES MORES I CRISTIANES, 2019