AL-JAZIRINS (2011)

Punxeu a la foto per vore'n més

2012
2011

Comparsa que naix amb molta força, amb un total de 21 festers. Va ser formada al si de la falla Germanies, tot i que els seus components no són únicament d'esta comissió,destacant també els de la Plaça Major. Els seues membres ronden dels 35 als 45 anys, contribuint així al descens de la mitjana d'edat dels festers de l'associació. Tenen la seua seu a "El Pati", un preciós lloc valencià situat en l'antic convent-hospital de Santa Llúcia.

L'històric cenobi posat baix l'advocació de Santa Llúcia va ser un dels més notables de la Ciutat, on també estava el de les Trinitàries Calçades, Agustines, Escolàpies, Franciscanes, Filles de la Caritat, Germanes dels Desemparats i del Císter, casa esta última desapareguda en 1835 arran de la llei de desamortització de Mendizábal i que datava de 1254. Esta última es denominava de Santa Maria

CONVENT DE SANTA LLÚCIA
Reconstruït per ordre reial en l'any 1536 per a la comunitat de Monges Caputxines, fou un dels millor dotats de la Ciutat en comptar amb la decidida protecció de Margarida d'Àustria. Fou així mateix el més castigat per les devastadores avingudes del riu Xúquer, donada a seua proximitat al mateix (la Vila estava rodejada per aigua en el 95% del seu perímetre) i la seua ubicació en un dels enclaus més baixos de la topografia urbana: el de l'actual carrer Major Santa Maria o del Cristo, com la coneixen els nostres majors. El seu valuós retaule major, d'escola flamenca, així com diverses taules sieneses i la reixeria del Cor, es perderen després de l'exclaustració de 1835.

En una de les dependències annexes al convent estigué instal·lat l'anomenat Hospital Vell i en el mateix, el segon manicomi d'Espanya, fundat com el de València per frai Gilabert Joré, gràcies a la munificiència de l'ardiacà Pere Esplugues, generosament ampliats i dotats en 1642 pel patrici Bernat Joan Guerau.

L'històric convent, de tan gran raigambre alzirenya fou totalment destruït en el curs de la Guerra Civil en 1936. Actualment sols subsisteix part de la façana amb la porta d'accés a l'església, surmontada per l'escut de la Ciutat, en pedra llaurada.

L'HOSPITAL ANTIC I LA SEUA ESGLÉSIA
Estava composat d'una planta baixa amb corral i un primer pis sobre la mateixa, al que es pujava per una escalereta interior i un desllunat contigu, al qual s'entrava per una portalada, dins del desllunat del qual hi ha cinc departaments o habitacions composades cadascuna de planta baixa i naia. Baix hi ha un vestíbul que dóna accés a una escala que condueix a un primer pis o desvà, que s'extén per damunt de la casa contigua i d'un magatzem a la planta baixa. L'església estava composada per una nau, sense claustres.

L'Hospital de Santa Llúcia era una de les fundacions més antigues del Regne de València, ja que 92 anys després de la creació pel pare Jofré del primer hospital-manicomi del món, el de "Folls i Innocents" de València. Un patrici anomenat Pere Esplugues, senyor de la Pobla del seu cognom (hui Pobla Llarga) i ardiacà d'Alzira, que vivia en 1502, va pensar que a la Vila del seu ardiacanat podria establir-se a l'igual que a la ciutat de València un hospital on recollir malalts i prestar-los els auxilis necessaris per calmar o curar malalties. Del seu pecuni particular va fer la fundació i va crear el seu hospital per a tota classe de malalts. En el testament deia que El capellà de Sant Jaume (capellania que es va establir a l'església de santa Caterina) i els seus successors tindran l'usufructe de l'hospital que el testador posseeix a la Vila d'Algezira".

El 13 de febrer de 1642, l'alzireny Bernat Joan Guerau va fer un llegat amb què es va incrementar el capital de la fundació i es va constituir definitivament i amb caràcter públic l'hospital de Santa Llúcia. "Tenia sis llits ben complits on sien recullits i alimentats els pobres malalts d'aquella Vila d'Algezira". Foren elegits administradors perpetus els Jurats de la Vila i acabada la fàbrica de l'immoble amb totes les seues dependències i església.
Amb la protecció del municipi i la simpatia dels alzirenys de tots els temps que miraren amb bons ulls el seu hospital, instituint al seu favor llegats i prebendes

Altres filaes